TEA O'CLOCK

Marc Grané
9 dic 2017
2 Min. de lectura

Qualsevol persona té clar que la paraula "Te" és sinònim d'Anglaterra. La cerimònia del te, com alguns l'anomenen, és una de les tradicions més conegudes del Regne Unit. En el punt de dubte sobre aquesta tradició, vist des d'un punt de vista d'un ciutadà, en aquest cas català, el que no tenim tant clar és, a quina hora es pren el te. Actualment és indiferent, cada dia es fa la vista més gran amb les tradicions. Però d'on prové aquesta tradició? I quines són les hores de prendre el te?

Trobem dues franges horàries per prendre el te: High tea: S'atribueix a la classe treballadora perquè es pren entre les 5 i les 7 de la tarda. Aquesta franja horària és la conseqüència de la Revolució Industrial. En plegar els treballadors necessitaven omplir la panxa per esperar l'hora de sopar. Aquest te l'acompanya menjar pràctic i sense luxes.

Low tea o afternoon tea: A través de la figura d'Anna Maria Russell, duquessa de Bedford, a principis del segle XIX es tenia per costum sopar a les 9 del vespre. Per matar la gana a mitja tarda introdueixen acompanyants al te, com són la mantega i els dolços. En el segle XIX es va convertir en una costum consolidada entre l'aristocràcia i la classe alta.

El te més utilitzat pels britànics acostuma a ser el te negre, acompanyat de sucre i llet, a diferència dels orientals, que prenen el verd i sense sucre ni llet. També utilitzen barreges de te, un dels més populars és el Englsh Breakfast Tea, ja que te un gust fort i és adient esmorzars consistents.

Terminologia anglesa sobre el moment de prendre el te: Teatime: hora del te. Five o'clock tea: el te de les cinc.

Afternoon tea: te de la tarda. High tea: Te després de sopar

Early morning tea: te de primera hora del matí, es pren amb tranquil·litat. Breakfast tea: te de l'esmorzar.